Els qui no esteu d’acord amb el indignats

No hi esteu d’acord. Per què? Sentiu que heu d’estar en contra. Que no us agraden aquests indignats, que són els de sempre: Hippies? Ganduls? Okupes? Monitors? Comunistes? Gent amb gossos i flautes?… també heu vist gent de altres menes però és igual, segur que ells, els qui us cauen tan malament, hi són i ja teniu la justificació que buscàveu. Sabíeu, molt anteriorment, que no podíeu estar d’acord amb aquella gent però encara no havíeu trobat cap argument racional. Per fi trobeu la frase del tertulià o opinador professional i ja no l’ha podeu abandonar és el millor argument i era per això que hi estaveu en contra, només que no sabieu expressar-vos.

No hi ha motius per la indignació? “Si i tant! però no ho estan fent bé” Perquè? “Per les maneres” Ah! ostres, però tenen raó o no? “En què?” Amb el què diuen “No diuen res” Home s’han escrit mil articles, pancartes, entrades en blogs i fins i tot llibres, si vols ten deixo algun o… “no, no cal… no sé, però no estan gens  coordinats, no ho fan bé”. Si fessin bé les coses, tal com dius , estaries amb ells? Els recolzaries? “Home… no ho sé… suposo”.

Hi ha un proverbi xinès, que va fer fortuna al maig del 68 a París que deia: “Quan el dit assenyala la lluna, l’imbècil mira el dit”. I la lluna està allà, és ben real.

Ahir es va veure clarament que el món pateix alguna cosa. Hi ha un malestar, una hemorràgia interna que afecta a tot el món.  Ara més que mai els interessos materials estan passant per sobre de tot, de TOT. S’ha acabat la societat política, de fet ja fa temps d’això, però ara més que mai i amb molta impertinència ha començat la societat del mercat. I, sincerament, se’m fa molt difícil que algú pugui negar-ho. Només per això ja hi ha motius per la indignació, el 15M i el 15 d’octubre. És evident que és molt complicat abraçar tot això amb una sola proclama i que tampoc ho pot ser mai justament per la grandària del problema. El problema és tan profund, tan intens perquè els interessos materials no entenen de res que no siguin diners, els interessos materials arraconen a les dones, els nens, les associacions sense ànim de lucre, la cultura, la sanitat, l’educació, la vivenda, les llengües no oficials, els dèbils, el patrimoni històric, la preservació de la natura, ho afecta a tot. Se’n diu la “llei de la Selva” o la “llei del més fort”que va totalment en contra dels valors morals, dels drets humans i qualsevol tipus de solidaritat entre les persones.

És per això que és una crit totalment global i internacional (la societat del mercat està arreu) i alhora tremendament local (perquè ens afecta a tots de diferents maneres). A Austràlia, on la crisi econòmica no és tan profunda, es cridaven consignes a favor dels drets dels aborígens (perquè els interessos econòmics van en contra dels drets dels pobles que no tenen Estat) a Brussel·les es manifestes davant l’edifici de la Borsa (perquè saben que les lleis estan més pendents a salvar els bancs que els seus propis ciutadans), al Japó i sobretot a Tokio, la majoria de consignes anaven contra l’empresa Tepco, la propietària de la central nuclear de Fukushima (perquè els guanys materials de la central nuclear estan per sobre del perill que pot provocar als habitants de la zona o al mateix planeta i el seu ecosistema), a Madrid càntics per l’educació pública (perquè els seus governants els hi diuen que és massa car educar a tots els madrilenys però no és massa car presentar-se com a ciutat candidata a uns Jocs olímpics perquè revitalitza l’economia, invertir en educació no, clar) i a Catalunya milers de metges van sortir al carrer (perquè el govern assegura que curar persones tal i com es feia fins ara és una despesa massa gran, alerta que ara se’n diu despesa de la Sanitat i l’Educació…).  El mal és el mateix i afecta de totes aquestes maneres i de moltes altres. Per això el que va passar ahir era una manifestació global i per això ens afecta a tots.

Però vosaltres encara creieu que assenyalar la lluna és de mala educació, mentre la lluna va desintegrant-se per moments davant vostre. Esteu a temps de repensar-vos-ho.

Barcelona, "hi ha poc pa per a tants xoriços"

Buenos Aires, "la minería provoca hambruna "

Tokio, "Som el 99% de la població"

Londres, "no cuts"

Quito, "El mundo es nuestro"