Ressuscitar les fotos vintage

L’elliot m’ha fet descobrir a Kevin Weir. Un estudiant que s’ha dedicat a donar vida a un seguit de fotografies de la galeria de Flickr  de la biblioteca del Congrés. Ho fa a partir de gif animats que mostren les històries ocultes que hi ha darrera de les fotografies en blanc i negre al més pur estil dels Monty Phyton.  Qui no a fantasiejat en conèixer les històries que hi ha al darrera d’una fotografia anònima? I si el que hi ha al darrera és pura ciència ficció? A mi m’ha encantat!

 

Podeu veure’n més al seu blog:  http://fluxmachine.tumblr.com/

La senyora de Palència

Ahir el diari el Norte de Castilla incorporava la terrible i sobretot transcendental notícia:

 

Efectivament, una dona es desmaia a casa seva i… doncs això. De seguida els ràpids, bromistes i àcids piladors van començar el que va ser la gran conya del dia d’ahir al twitter, amb comentaris com:

@Fotomaf: “Una mariposa bate sus alas en Soria y una mujer sufre un mareo en Palencia #mujerdepalencia”

@manu “Mi bolígrafo ha dejado de escribir. Le estoy echando el aliento en la punta pero no reacciona. ¿Debería llamar a la redacción del Norte de Castilla?”

@santaklaus “¿Y a qué esperan para hacer una película?”

@Pabol_ “Angela Merkel y Nicolas Sarkozy se reúnen hoy en Berlín para decidir un posible rescate a la #mujerdepalencia”

@miguidotcom “La #mujerdepalencia es noticia porque se mareó pese a llevar dos Power Balance en cada brazo. Demasiado poder”

La mateixa notícia al diari es va omplir també de més d’un centenar d’opinions respecte a la terrible notícia del mareig, no obstant el diari el Norte de Castilla va decidir borrar-los tots… així com donant a entendre: “Ei, que aquí les notícies les triem nosaltres, qui us penseu que sou per questionar”.

Però jo no em quedo amb la broma simple. Sóc més burro. Vull que em donin explicacions del perquè l’escassetat de la notícia, necessitem saber més coses… Què va motivar a la senyora de Palència a perdre el coneixement? Té fills o filles a part de la germana que l’ha trucava?  Tanca les persianes quan el sol dona a la finestra de casa seva i no li deixa llegir tranquil·lament la revista “Lecturas” o fa servir les cortines? Realment llegeix la revista “Lecturas” o prefereix el “Hola!”? Com es sent un dia desprès del fatídic succés? Es va despentinar? Té alguna relació amb la desaparició del Còdex Calixtinus?

Però senyora de Palència no està sola. Us heu fixat últimament quantes senyores de Palència apareixen sobretot als diaris gratuïts i als informatius de les cadenes de televisió privades? Desfilades de Victoria secret, gats rescatats dels arbres, nous productes supermoderns que són la revolució, robots que ballen el “Baile del Gorila”. A partir d’ara la Senyora de Palència esdevé símbol. La patrona d’aquelles notícies que realment no ho són:

SENYORA DE PALÈNCIA, NI OBLIT NI PERDÓ!

Possible dona de Palència, defenfocada pel mareig

Perquè Andreu Buenafuente ha deixat la tele

I perquè tornarà:

Video final de l’últim “Buenafuente”

L’aubergine et le radis

 

Question de goût

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El pueblo (saltando) unido jamás será vencido

 

Us prometo que volia fer algun comentari graciós però crec que qualsevol aportació desvirtua la notícia en si.

Ei! Un emprenedor !

Malcolm Redmond nascut a Silver lake (Wisconsin) s’ha convertit en l’emprenedor més jove del món amb només dos anys de vida. Aquest títol li ha estat atorgat desprès de rebre diversos reconeixements per tot el món. A Catalunya premis com el Caixaofaixa, la creu de Sant Jordi o (gracies a la participació d’un català al càtering del rodatge) el premi Gaudí de “The Malcolm Da” com a millor documental.

La història del  joveníssim Malcoln ha estat explicada i debatuda a tots els rotatius del món. Tot va iniciar-se a la seva humil casa unifamiliar el 14 de febrer de l’any passat, de cop, quan ningú s’ho esperava, en comptes d’anomenar al seu pare ‘dady’  va anomenar-lo ‘da’. La fita ràpidament es va escampar per tot el barri per desprès fer-ho arreu del món. El triomf de la paraula ‘da’ per substituir la de ‘dady’ sobretot entre els nens de u a cinc anys va fer que les editorials infantils adoptessin la proposta de Malcolm de forma oficial. Aquesta pèrdua de l’última síl·laba de la paraula ‘dady’ ha suposat a l’editorial americana Taylor uns guanys de més de 30.000 milions de dòlars al eliminar el cost de d’impressió dels caràcters ‘dy’. Roger Milton, director d’aquesta editorial, ha destacat la genialitat de Malcoln: “si haguéssim suprimit la primera síl·laba, malgrat que també haguéssim fet un gran avenç, no hauríem estalviat tanta tinta doncs la segona conté la lletra ‘y’ que, al ser més llarga, gasta més. És una revolució d’un visionari de la talla de Da Vinci!”.

Desprès del conegut afer Malcolm contra Bill Gates per la patent de la idea original, podem afirmar que aquest jove de només dos anys és un exemple d’esperit emprenedor que cal seguir d’aprop. De fet ja han començat els primers contactes amb reconegudes empreses per tal d’aplicar aquesta supressió sil·làbica a altres paraules.  Es parla d’un nou idioma que es podria donar a conèixer d’aquí un mes a la conferència que Malcolm i el seu pare faran a Washington el proper 15 de maig  sota el títol (segons algunes filtracions) “Th Ne Le o The cre Da”. De confirmar-se aquesta notícia estaríem davant de la llengua necessària pels temps de crisi que estem vivint.

8 de març

 

Departament d’investigació de gats

Ens fa saber que li ha menjat la llengua el gat. La nostra obligació és saber com ha estat. Prendre nota de tot i buscar el malfactor. Estem acostumats als gats. No és per ser racista però de deu denúncies quatre tenen a veure amb aquest felí. En aquests casos la policia actua d’amagatotis, sense donar opció a la difusió de la recerca i barrant el pas als mitjans de comunicació. Les associacions animalistes, pro-drets dels animals, ens atacarien només de conèixer el mínim detall de les batudes als barris felins. A més, des del gat en botes, una aura romàntica s’ha apoderat de la falsa idea del gat-bandoler al servei dels més necessitats. L’opinió pública està en contra nostra. Però menjar-se una llengua és anar massa lluny.

No obstant, culpar el gat no és suficient. És cert que sense ell tot això no tindria sentit. És el millor executor: ràpid, discret i lleuger. Però el nostre departament vol saber més. Volem arribar al moll de l’os. Qui hi ha al darrera? El Corte Inglés? Felipe González? No ho sabem. Qui té interès en menjar llengües? Algú amb poder, sens dubte. Qui sinó pot convèncer als gats nouvinguts ha menjar llengües com a forma de vida? És una feina desagradable, ningú la voldria fer de bones a primeres. Han de lidiar amb llengües massa amples, excessivament rugoses, halitosiques o amb sobresegregació de saliva.  Els hi han d’oferir un bon nombre de bitllets. En el fons nosaltres també ens estimem els gats. Els volem treure d’aquest pou.

I cada vegada ho tenim més cru. L’Estat ja no invertirà més en el nostre departament. Malgrat que el nombre de menjades de llengües no ha parat d’incrementar ara diuen que la nostra investigació no està considerada com a essencial. No hi ha veus que la reclamin. És lògic, qui ho hauria de fer ja no té llengua. Així que, sisplau, si sabeu dels gats que mengen llengües, digueu-m’ho.

 

Algú m’ho pot explicar?

Solo un café solo

 

La partícula “solo” lleva tilde cuando equivale a “unicamente” “solamente”(ejmp: “sólo este carro funciona”), y no en relación a aislamiento o falta de compañía (ejmp: “estaba solo cuando murió”).

Doncs ja no. Segons els nous canvis de la RAE (els de la ye, ye) ja no caldrà posar accent diacrític a aquesta paraula. Ara expliqueu-me quin significat té aquesta frase.

“Esta noche he practicado el sexo solo durante una hora”

Podriem estar trencant matrimonis senyors de la RAE, podríem estar trencant-los….