“Per què no en sabíem res?” És la pregunta que finalitza l’exposició ‘El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat’ al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Per què no sabíem res d’aquell Paral·lel de principis del segle XX? Podem apuntar dues raons. La primera raó la podria contestar el famós proverbi nigerià que ens diu que “fins que els lleons no tinguin els seus historiadors propis, les històries de cacera sempre glorificaran el caçador”, dit d’altra manera i en paraules dels comissaris de
l’exposició, l’alta cultura catalana no s’havia interessat mai del tot per la nostra “baixa cultura”. I és en aquesta baixa cultura (i en aquesta identitat catalana més complexa que no pas la que ens diuen els relats més oficiosos) on el Paral·lel va tenir una importància extraordinària. L’altre raó del desconeixement podríem atribuir-la a la dificultat de trobar aquest Paral·lel. Si bé a l’actualitat existeix l’Avinguda del Paral·lel aquell fenomen cultural i social que fou aquest carrer barceloní a principis del segle XX ha desaparegut gairebé en la seva totalitat.
A Montmatre o a Broadway les butaques dels teatres s’omplien de vells i nous burgesos però al Paral·lel era la classe treballadora qui assistia massivament a l’oferta d’espectacles que es concentrava en aquell carrer. De tot el món cap lloc va oferir tants teatres i locals d’oci per metre quadrat. Per això és un fenomen únic a Europa i al món, el Paral·lel va saber entendre la classe obrera i els artistes s’adaptaven al món del seu públic perquè en molts casos també era el seu món.
L’exposició comissariada per Xavier Albertí i Eduard Molner té un interès excepcional per descobrir-nos aquesta part de la memòria perduda de Barcelona des de diversos punts de vista (L’urbanisme, el teatre realista, el circ, el món de les cupletistes, la vessant política, la història sexual…) on cal destacar el gran treball de presentació museística. ‘El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat’ és un intent d’èxit per recuperar un ambient concret i fer-lo viure als seus visitants. De la millor manera que ho sap fer el CCCB música, imatge, ambientacions i decorats es fonen per ressuscitar aquell trocet de món perdut en la Història.
Queda molt poc temps per descobrir aquesta Barcelona canalla, convulsa, gitana, firaire, travesti, anarquista, sexual, dramàtica, política, teatrera, cantaire, sindicalista, vodevil… fins al 24 de febrer podeu visitar ‘El Paral·lel 1894-1939. Barcelona i l’espectacle de la modernitat’ al CCCB.
Singulars i plurals 