Viure, recordar i imaginar l’Edat Mitjana

Aquest 2012 l’editorial Afers ha publicat un interessantíssim i innovador llibre que recull els estudis del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals “Espai, Poder i Cultura” de la Universitat de Lleida i que coordina el catedràtic Flocel Sabaté. La premissa sembla senzilla: som humans i, per tant, tenim una identitat i una memòria que anem construint a partir d’un relat de com ens veiem a nosaltres mateixos o de com veiem la Història que percebem com a pròpia. Esbrinar com s’ha anat construint aquesta memòria i aquesta identitat al voltant de l’Edat Mitjana és el que uneix a tots els medievalistes que participen en aquest llibre.

 

Els homes i dones de l’Edat mitjana (com els de qualsevol època) tenien una imatge de si mateixos i la seva societat. Aquesta imatge sol cohesionar els grups humans a partir de justificar un determinat ordenament de la societat. En aquest llibre els diferents historiadors ens mostren com a l’Edat mitjana aquesta identitat es podia crear a partir de sentir-se part d’un paisatge, un espai (ja sigui un imperi, una diòcesi, una parròquia, una ciutat, un comtat, una fidelitat…), una religió o una no-religió, una llengua o, com no, un grup social. Aquesta identificació social és ben coneguda a l’Edat Mitjana sobretot a partir de la reforma gregoriana (segles XI i XII), quan l’església aporta les justificacions de l’ordenament jeràrquic de les societats medievals occidentals. És la famosa teoria dels tres ordres del feudalisme : els qui resen, els qui treballen i els qui lluiten. D’aquí la importància d’identificar-se amb els uns o amb els altres a partir dels llinatges i els grups familiars (la genealogia), d’aquí també la consolidació dels grups familiars nobles i aristocràtics. Indentitats i ideologies formen la percepció de cadascun d’aquests grups. Els nobles començaran a construir un món de valors i ideals d’emmirallament amb si mateixos. Els sectors urbans baixmedievals teixiran unes pràctiques que es mouran entre els interessos gremials i la filosofia del bé comú. Els monarques buscaran la legitimació de la seva autoritat dins la narració de la pròpia història dels seus dominis.

A vegades aquest discursos identitaris es feien a partir de la definició de l’altre. Ho exposa molt clarament Paul Freedman al seu capítol dedicat a la imatge dels pagesos que el món senyorial va propagar. A partir del segle XI s’escriu una extensa literatura que remarca els trets menyspreables, bàrbars i incapacitats dels pagesos en un evident discurs de dominació i explotació d’un grup social respecte a un altre. Un altre cas de discursos vertebradors de la societat són les cròniques i relats historiogràfics vernacles estudiats per Jaume Aurell que legitimen els projectes polítics i doten les monarquies d’una continuïtat i consolidació de la seva autoritat.  Un cop passats els límits cronològics de l’anomenada Edat Mitjana, els estudiosos tindran diferents maneres d’aproximar-s’hi a partir dels seu present ja sigui menyspreant-la (Il·lustració) o exaltant-la (Romanticisme).

 

Un dels encerts d’aquest llibre i que li dóna un gran recorregut  al debat de les identitats i creacions històriques és no quedar-se només amb l’anàlisi del passat sinó apostar també per una mirada contemporània al medievalisme.Des de la vessant acadèmica, ens indica les tendències i mètodes que actualment s’estan utilitzant per estudiar aquest fascinant i llarg període de la història Europea eliminant qualsevol idea de període intermedi entre l’Antiguitat clàssica i el Renaixement. Molt interessants també són els estudis de la percepció que tenim els ciutadans del segle XXI sobre aquest període. És evident que l’Edat Mitjana està de moda. Des del cinema s’han fet i refet les pel·lícules que giren al voltant de les històries de Joana d’Arc, Robin Hood, el rei Artur, les croades… Als diaris i les notícies va reapareixent el terme medieval com a adjectiu d’endarreriment o barbàrie per descriure fets actuals.El turisme, en canvi, l’utilitza  com a captador de curiosos viatgers interessats en aquest període, mentre que les novel·les històriques ambientades a l’Edat Mitjana tenen una sortida més que contrastada. No cal ni argumentar la important presència del món medieval fantàstic, el de Tolkien, el dels videojocs, de les sèries de televisió… Flocel Sabaté, en un dels últims capítols del llibre, afirma que l’Edat Mitjana està molt present en el pensament contemporani malgrat sigui una Edat Mitjana imaginada, més com un espai estètic i acronològic que no pas com el món real medieval. Com diu el mateix catedràtic:

L’Edat Mitjana s’ha identificat com un estat del pensament i ha pogut ser presentat, fins i tot, com un gran mite o, també, un sistema alternatiu a l’època contemporània.

Un llibre en què l’estudiós i el curiós trobaran totes les eines útils per saber com acostar-se als móns medievals reals o recordats.

 

 

 

Títol: L’Edat Mitjana. Món real i espai imaginat. 

Coordinador: Flocel Sabaté

Editorial Afers

Núm. pàgines: 322

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s