Christine de Pisan i la Ciutat de les Dames

A partir del segle XIV trobem una important proliferació d’escrits al voltant de la humanitat de les dones. Eren  homes del món erudit que es preguntaven quina podia ser la naturalesa i el valor del sexe femení tot donant respostes ben diferents. Aquest debat, que molt sovint oposava els homes a les dones, és conegut com la querelle des femmes i s’allargarà fins ben entrat el segle XVIII. En un debat d’homes la primera dona que va deixar constància de la seva opinió fou una dama i escriptora de la cort francesa, Christine de Pisan (1365 – 1430), coneguda com la primera intel·lectual professional i l’iniciadora del feminisme europeu.

L’any 1405, amb quaranta anys i ja sent una escriptora de la cort, va finalitzar la seva obra més coneguda: el Llibre de la ciutat de les dames. Christine comença el seu text explicant que mentre estava dedicada a l’estudi literari va fullejar un llibre on es denigra al sexe femení. De cop comença a pensar que molts homes savis i il·lustres fan el mateix a les seves obres i que per tant sembla del tot impossible tanta erudició estigui errada . “Una gran tristor i infelicitat van inundar el meu cor, perquè em detestava a mi mateixa i a tot el sexe femení, com si fóssim monstres”.  Segons aquesta mateixa introducció del seu llibre, mentre plorava conscient de la debilitat del seu sexe, un raig de llum va entrar a l’estudi de Pisan i aparegueren tres dames coronades; la Raó, la Rectitud i la Justícia. Es dirigeixen a l’escriptora i  li diuen:

Em vingut a desterrar del món el mateix error en el qual tu has caigut perquè d’ara en endavant les dames i totes les dones valents tinguin refugi i defensa davant de tots els seus nombrosos agressors.

Aquestes tres dames coronades renyen a Christine de Pisan per haver dubtat del valor propi que tenen les dones i comencen a discutir tots els arguments masculins que critiquen el sexe femení considerant-los totalment falsos. Desprès d’aquest raonament li diuen a Pisan que calia ficar-se mans a l’obra i que  era el moment, d’una vegada per totes, de fundar una Ciutat de les Dames sobre el Camp de les Lletres.

La Ciutat de les Dames serà una gran fortificació metafòrica que caldrà construir sobre un terreny totalment lliure de brutícia, la brutícia són les falses opinions i tòpics que es tenen del sexe femení, caldrà construir els murs amb les pedres més fortes que trobin, que seran les dones que han tingut una vida que pot servir d’exemple a les altres qui vulguin protegir-se en el seu mirall contra els atacs i difamacions dels homes. El llibre de Pisan enumera tota una llista d’arguments masclistes i la seva resposta des del cantó feminista així com tot un grup de dones (reals i llegendàries) que han estat iguals o superiors a qualsevol home.

El llibre de la Ciutat de les Dames pot sorprendre per la seva modernitat (no oblidem que estem al segle XV!) per exemple quan de forma repetida va afirmant que tota les aberracions que es diuen contra les dones i totes les seves suposades inferioritats no són veritat i molt menys tenen una explicació natural  sinó que és una convenció social. Segons l’autora, en el cas que hi hagués alguna inferioritat intel·lectual es degut a la negació a l’accés a l’educació de les dones, que sense aquesta diferència no hi hauria cap desigualtat en les capacitats d’homes i dones. La història hauria estat ben diferent si les coses haguessin anant d’una altra manera:

Si les dones haguessin escrit els llibres, estic segura de que ho haurien fet d’una altra manera.(Mais se les femmes eussent les livres fait/Je scay de vray qu’autrement fust de fair).

Algunes de les seves altres tesis, no menys importants, les trobem entorn el matrimoni.  Segons l’escriptora medieval el matrimoni sempre serà més dur per la dona que no pas pel marit ja què els homes es creuen amos de la seva parella i no al revés. Aquest fet  faria que fins i tot alguns marits es creien capacitats per exercir la crueltat o la violència a les “pobres dones que són colpejades”. Pisan també afirmava que hi havia un interès voluntari masculí per fer creure a tothom que les dones sentien plaer quan les violaven quan de cap de les maneres podia ser veritat.

El feminisme de Christine de Pisan rau al no acceptar la tradició heretada de la inferioritat de la dona ni intentar deslligar-se de la seva feminitat. Decideix confiar en la mateixa dona (en si mateixa i els altres exemples femenins) per tal de desbancar el discurs anterior. Davant tota aquesta aportació…. com és que  encara avui Christine de Pisan segueix essent tant desconeguda?

I si alguna dona aprèn tant com per escriure els seus pensaments, que ho faci i que no faci desprestigi de l’honor sinó més aviat cal que l’exhibeixi, en comptes d’exhibir robes fines, collarets o anells. Aquestes joies són nostres per què les fem servir, però l’honor de l’educació és completament nostre.

-Christine de Pisan, el Llibre de la Ciutat de les Dames (1405)

Miniatura del manuscrit de la Ciutat de les Dames

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s