La Novaparla

Funcionari del Ministeri de la veritat. Aquest és el càrrec de Winston Smith, el protagonista de 1984, el conegut llibre d’Orwell. Winston Smith es dedica a corregir la història per tal que s’acosti als cànons de la dictadura que inventa l’escriptor anglès. I és que George Orwell, a la seva ficció-futurista, va retratar un règim totalitari que estava obsessionat amb la transformació de la història i de la llengua com a instruments de control. De fet, 1984 conté un apèndix anomenat “La Novaparla”, un llenguatge fictici que intenta eliminar tots els matisos de les paraules, n’escurça la quantitat, i elimina les que són innecessàries. Si una paraula no es pot dir, no es pot pensar i, per tant, no existeix. La Novaparla és un llenguatge buit de sentit. Terrible, no?

No és pas una ximpleria pensar en un llenguatge format per paraules sense sentit. Podem descobrir la Novaparla arreu, i ara en tenim una oportunitat única: el període electoral. Cal reconèixer el mèrit d’aquells que són capaços de parlar, parlar i parlar o escriure, escriure i escriure, sense dir realment res, és un mèrit malabarístic. L’art de les paraules buides té un ingredient clau: el sucre. Ensucrar paraules, fer-les aptes per ser dites sense témer que s’entenguin. És el que sovint s’ha dit eufemisme.

Les paraules tenen un sentit, i a qui li agradi escriure sap que, perquè un text arribi a un lector o a un emissor, cal emprar les paraules exactes. Així el text té més força, és més autèntic. Encara que semblin sinònims no és el mateix riure, burlar-se, somriure, pixar-se de riure ,o corbar els llavis de forma còncava. Són les paraules encertades aquelles que volen dir exactament el que volem expressar. Només aquella és l’escollida.

Per exemple, un sobtat aturament del cor és un infart.  Regulació de plantilla significa acomiadament, de la mateixa manera que Major flexibilització del mercat laboral és el dret a acomiadar sense indemnització.  Neteja ètnica és genocidi. Govern militar de Franco és dictadura de Franco. Millora i aprimament de la gestió pot voler dir retallada. Pressió física és tortura. Economia de mercat és capitalisme. Si un escriptor utilitza paraules llargues i complicades quan hi ha l’opció d’una paraula encertada, significa que té aires de pedanteria, que és mal escriptor o quelcom pitjor… vol que no s’entengui el que diu.

Article també publicat a Nervi