La Contrareforma neoliberal

La Contrareforma neoliberal catalana fou la resposta neoconservadora de la primera dècada segle XXI al cisme provocat per la crisi econòmica. Va consistir en una sèrie de canvis al govern per parar qualsevol element de progrés a favor de l’església convergent. La intenció era fer front a les crítiques indignades de l’època i fer-se fort davant de les confessions esquerranes. La figura que més destacà en aquest moviment fou Sant Artur Mas, actual patró de les grans empreses, i tot un santoral que s’autoanomenà “El govern dels millors”, amb clara referència a la ironia que tan arrelada està al territori català.

La Contrareforma va donar lloc a contestacions populars que s’autoproclamaren indignats o Anonymous i que foren fortament represàliades pel Comte-duc Puig. Alhora proposava una religió més espiritual, amb un paper central de la fe per sobre qualsevol tipus de raonament reforçant alhora el lideratge de Duran Lleida (esdevindrà Papa l’any 2020) com a cap de l’església.

La màxima expressió d’aquesta contrareforma fou la bula anomenada “La llei omnibus” una llei capaç de  modificar 80 lleis en una sola votació traspassant els límits de la legalitat vigent en el moment. L’ historiador Joan Vallvé va analitzar-ne el seu contingut.

  • Un dels "Millors" amb el simbol de la Contrarreforma, les tisores.

    Un dels "Millors" amb el simbol de la Contrarreforma, les tisores.

    Eliminació del registre únic d’habitatge deixant en mans dels promotors privats l’adjudicació d’habitatge de protecció oficial.

  • S’autoritza l’opció de ser titular de més d’un habitatge de protecció oficial en contra del que fins ara existia.
  • S’elimina la possibilitat d’obligar un propietari a llogar un pis desocupat.
  • Reducció de les avaluacions ambientals, informes previs de la conselleria i exigències en petits municipis de cara a construir noves promocions urbanístiques.  
  • Derogació dels mínims d’habitatge social en les promocions d’habitatge.
  • Supressió de l’apartat que especifica que s’ha de procurar que l’habitatge de protecció oficial es distribueixi per tot el territori per tal d’evitar guetos. 
  • Eliminació de l’obligatorietat que els edificis plurifamiliars de més d’una planta tinguin ascensor.
  • Introducció de la possibilitat que els adjudicataris d’habitatge social puguin adquirir una altre habitatge lliure.
  • Semi-privatització del sistema públic sanitari els 8 hospitals i els 360 CAP de l’Institut Català de la Salut (ICS), propietat de la Generalitat, perdrien per primera vegada la condició d’institucions públiques i podrien ser utilitzades com a clíniques privades.
  • Sense assistència sanitària els sis primers mesos La sanitat pública catalana atendria exclusivament els empadronats a Catalunya amb una antiguitat mínima de sis mesos, deixant fora immigrants acabats d’arribar i turistes de llarga estada.
  • Privatització de l’aigua del Ter-Llobregat el projecte de llei obre la possibilitat de «firmar convenis amb empreses o entitats privades per a l’explotació coordinada de les instal·lacions d’Aigües del Ter Llobregat (ATL)
  • Exclusió del paratge de la Vall de la Santa Creu del parc natural del Cap de Creus.
  • Revisa la llei d’accés motoritzat als espais naturals, on es dóna potestat a la Conselleria d’Agricultura perquè autoritzi el pas de vehicles per determinats camins, encara que siguin estrets.
  • Concessió de rang d’autoritat pública a la vigilància privada. Els vigilants tindran una cobertura jurídica molt més gran, qualsevol agressió verbal o física que pateixin passarà a ser considerada com un atemptat a l’autoritat, un delicte castigat amb penes de dos a quatre anys de presó.
  • Veto a la prostitució a les carreteres. La seguretat viària passarà a ser utilitzada com a argument per prohibir la prostitució a les carreteres.
  • Buidar de funcions el Conca. El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca) es converteix en un organisme sense funcions executives. Deixa d’administrar les subvencions a la creació i es limita a les seves funcions com a ens avaluador i supervisor. Es limitarà a concedir els Premis Nacionals, realitzar auditories als equipaments culturals i avaluar els contracte programa. 
  • Buidar de funciona la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Es reduirà a un consell assessor i perdrà capacitat per repartir beques i programar activitats de difusió.
  • L’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) surt reforçat. L’ens dirigit per Fèlix Riera (Unió) administrarà les subvencions i ajudes.
  • La llei de barris deixarà de ser d’obligada convocatòria anual deixant-la com a opció que té la generalitat de convocar ajuts per la remodelació de barris del país.

Que Déu ens agafi confessats.

Anuncis

2 thoughts on “La Contrareforma neoliberal

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s