Resposta a Pilar Rahola

Pilar Rahola va escriure ahir a la Vanguardia un article que va titular ‘Incòmodes reflexions’  sobre l’acampada de Barcelona tot considerant que no espera que l’article es sotmeti a debat, sinó que sap que serà insultat sense criteri pels “passamontanyistes de l’anonimat” que s’amaguen per les xarxes socials.

Doncs, contràriament del que vostè creu  senyora Rahola, intentaré contestar-li l’article sense passamuntanyes, però també sense els populismes ni les opinions saturades de tòpics buits de sentit (talment com les piulades del twitter que vostè critica) i, sobretot, plenes de desconeixença que últimament estan omplint els articles del diari en el que vostè participa . Intentaré contestar tots els punts:

  1. Com diu vostè hi ha motius per indignar-se.
  2. També crec que està bé que la indignació es manifesti i que surti al carrer.
  3. Evidentment no tots els acampats diuen coses raonables i, també sembla lògic que no  tota la gent (perquè es tracta d’això, de gent) tingui idees bones. La majoria les té o està disposada a trobar-ne.
  4. No tots els indignats representen la indignació de la gent al 100% però hi ha uns mínims que compartim. I els qui no ho fan són molt minoritaris.
  5. L’apropiació que en fan alguns partits de l’acampada només interessa als polítics mateixos i a alguns mitjans de comunicació. Tothom sap que l’acampada no la representa cap partit. Vostè també ho sap.
  6. Servilisme dels mitjans? La meitat dels mitjans no han entès que està passant perquè segueixen buscant caps de l’acampada o algun ideòleg que si pugui trobar al darrere. En general els mitjans de comunicació estan tant o igual de perduts que els polítics.
  7. Tota la dissidència amb el moviment no és reaccionaria.  És reaccionari recolzar la violència com a forma de resolució de conflictes. És reaccionari mentir per deslegitimar.
  8. Si alguns nostàlgics del “contra Franco i contra els grisos” han reviscut la seva adolescència mal dirigida com vostè apunta, d’altres en canvi, sota el pretext de que “vam fer la millor democràcia que vam poder”, no accepten que els joves i no tan joves tinguem el dret a canviar allò que no ens agrada. I el tenim.
  9. L’ocupació de l’espai públic no pot durar eternament perquè és de tots. Com són de tots els Drets Humans, l’Estat del benestar, la Justícia real, l’Educació, la Sanitat pública i tantes coses que ara ens l’estant robant impunement dia rere dia i això també “ha costat segles de civilització”.
  10. L’acampada no serà permanent. És un mitjà de pressió, un avís que s’ha fet des del respecte i el pacifisme. Com que vostè creu que som un minoria (pensant molt erròniament que tota la gent que està d’acord amb les acampades ara està ocupant les places) ha de saber que si algú li ha parlat d’una acampada permanent com a sistema alternatiu a la democràcia és una minoria. Segons vostè una minoria d’un fet que ja és minoritari i,  per tant, seria de molt baix nivell periodístic voler donar un titular generalitzador com el que dóna vostè a partir d’aquests tipus de declaracions.
  11. La policia no només va treure objectes de risc sinó també portàtils, firmes de suport a l’acampada, ordinadors, menjar, sacs de dormir, roba, pamflets, llibres…  Si seguim amb aquesta classificació tant sui generis d’objectes de risc cal avisar que els aficionats del Barça també en portaven.
  12. La policia no neteja. Ho fan els equips professionals d’aquest àmbit. Anar a netejar amb el cos de policies que va presentar-se a Plaça Catalunya en cap cas té sentit sinó és que hi fossin per una raó específica anunciada molt anteriorment d’intentar qualsevol diàleg amb els acampats.
  13. Que la policia sigui democràtica no vol dir que en aquest cas actués de forma molt poc respectuosa a la democràcia.
  14. Si, nosaltres som els que hem de millorar la democràcia. Perquè creiem en un món millor. I, suposo que és el que fa més por, no és una metàfora d’estil hippie-perroflauta que ara se’ns anomena.  Tenim projectes i idees. Tenim molt a guanyar i, per desgràcia, cada vegada menys a perdre.
Anuncis

3 thoughts on “Resposta a Pilar Rahola

  1. Hola senyo Suneyer, tinc una lleugera impressió de qui és.
    L’entrada està molt bé. Entre vostè, els presents i jo, li he de dir que Pilar Raola sempre m’ha semblat un especimen curiós. Al llarg de la seva peculiar trajectòria ha militat a ERC, ha estat propera al socialistes, a varies fundacions i moviments alternatius, i darrerament s’ha apropat al President Mas per fer-li una biografia.
    Tenint en compte que té el record de manifestar-se radicalment en contra i fortament a favor de l’homosexualitat en una mateixa setmana, no em sorprenen gens aquestes “reflexiones”
    D’altra banda, estigui segur que “meditaria” quelcom diferent si l’excels Mas no estigues al Palau de la Generalitat.
    Una abraçada i continui escrivint. Per cert, com se’n fa un seguidor del seu blog?

  2. Retroenllaç: Resposta a Pilar Rahola | Indignats i indignades catalans

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s