Grans i panys

Estimats ningú,

Desprès d’un dia de febrades i dolors estranys m’he despertat amb la cara plena de grans. La meva mare, que ve de la meva àvia i per tant és una dona sàvia, m’ha dit que a la nostra família és ben normal quan patim febrades ens surtin grans. Els grans,deia, són mecanismes d’expulsió que crea el  cos.  D’aquesta manera el meu ha decidit fer via fora i treure’m la grip pel cutis. A vosaltres us passa pel cul. Jo tinc una elegància extraordinària.

Abans de rebre els consells de medicina popular de la matriarca de la família he començat a fer hipòtesis sobre l’origen d’aquests petits granets. Em pensava que estava passant l’adolescència. Si, si una altra vegada. Potser no l’havia gaudit prou i el meu cos reclamava que tornés a ser adolescent però, aquest cop, de veritat. Evidentment jo m’he alegrat molt al pensar així. No vull fer-me gran, no. M’hi nego. Ho sé, és molt tòpic, sóc alt i prim, tinc el nas llarg, m’encanta Woody Allen, passo mig dia queixant-me de tot i no vull crèixer. Però és cert, tant de bo es pugés aturar el temps o rellotge o aconseguir l’invent del Doreamon que faci això.

Així amb proves físiques, materials que dirien alguns, volia demostrar a l’autoritat pertinent que havia tornat a  l’adolescència. Ja tenia tot el pla preparat. Calia anar al registre civil, demostrar que torno a ser adolescent i que em retornessin els anys que em pretoquen. Començar de nou amb 15. Ja em va bé. Seria el perfecte adolescent, tinc tots els punts. No m’havia plantejat que això seria un problema. La gent té la mania de donar-li massa importància al naixement. Des d’allà es comença a sumar i llavors a organitzar tota al vida: quan tinguis tres anys desprès d’haver nascut ja pots anar a preescolar, quan tinguis divuit ja pots conduir, quan en tinguis quaranta ja et pot fer pudor la boca sense que ningú et digui res… Tenia la proposta d’un còmput alternatiu dels anys i de la vida. Tan legítim com l’altre no? No sé perquè comencem a contar des del naixement per exemple, hi ha gent que fins que no es demostri que ha passat l’adolescència no hauria d’exercir cap càrrec públic. Tenia tota la documentació preparada quan ha arribat me mare i m’ha donat una explicació molt més versemblant de l’aparició dels meus grans. Us asseguro que si a la meva vida no hi haguessin dones seria un desastre. Un desastre total.