Videocràcia

Ahir tv3 va emetre un interessantíssim documental anomenat Videoccracy on se’ns explicava com funcionava la televisió de Berlusconi. Silvio Berlusconi podria ser el típic tiet solter que cada dos anys fa un viatge a Indonèsia i et porta algun record de ceràmica amb forma de penis. Però no, és el president d’Itàlia.

Un home que, a part de ser president del govern, domina tant la televisió pública del país com tres canals de la privada, és a dir el 90% de tota la televisió del país. Així com l’equip de futbol del Milan, una de les grans editorials del país (Einaudi) i la majoria de les revistes del cor. Tot això un sol home, però amb molts amics.

Un d’ells Lele Mora. L’agent de Televisió més influent de tot el país. Un homenet baix i bronzejat que en una futurible pel·lícula aconsellaria que el paper l’interpretés Danny DeVito. No es tracta d’un home a l’ombra sinó que es conegut arreu pel seu gran superpoder: és capaç de convertir a la gent anònima amb superestrelles.  El rei Mides de la televisió italiana no té cap tipus de pudor a afirmar en múltiples entrevistes que és un “autèntic fan de Mussolini” tot mostrant els himnes feixistes sonant al seu mòbil d’última generació mentre de fons de pantalla van apareixent  imatges d’esvàstiques i aus de rapinya amb cara de mala llet. L’home que pot fer els teus somnis realitats aixeca el braç dret cara el Sol i mentre de reüll, sense que es noti, mira els abdominals del proper guanyador de Gran Hermano.

A un petit apartament que res té a veure amb les Mansions de Lele Mora en Ricky somia amb el dia que sortirà per la TV. La seva mare està orgullosa d’ell. Ell no tant de se mare però comparteix amb ella el gust d’estimar-se a si mateix. Qui vol ser el Bruce Lee italià ens diu: “si surts a la televisió tothom et recorda. És com estar per sobre dels altres. Jo no vull ser operari tota la meva vida, és injust.” No només en Ricky, cada dia de l’any 100 persones es presenten a la central de Mediaset per mostrar les seves habilitats per provar sort i agradar als directius de la televisió. El mateix passa amb els concursos per escollir les Veline, les conegudes ballarines de la Tv. Tenen una consigna clara i fàcil de recordar: ballar sensualment quan se’ls demani i, sobretot, no obrir la boca. Una d’elles fou escollida ministra d’igualtat i de drets de la dona pel mateix president. Are you fucking kidding me? No pas.

El president és una icona. Un estudiant de classe mitjana que va graduar-se cum laude amb la seva tesis sobre els aspectes jurídics de la publicitat i que, més endavant, fundaria el seu propi canal televisiu i esdevindria president del grup de comunicació més important d’Itàlia per ,finalment ser escollit president del país.  Tothom vol ser Berluscioni.

En un país que el 80% de la població tenen la TV com a principal font d’informació s’ha arribat a dir que Itàlia està governada per aquest aparell.  De fet la tesis del documental és clara: La televisió, durant uns trenta anys, ha canviat la manera de ser dels propis italians amb els referents de conducta i pensament que es projecten: ignorants, malparlats, extravertits, superficials, egocèntrics, arrogants, triomfadors…

El Berlusconisme és un fenomen cultural. Una revolució cultural que ha canviat la forma de pensar. Quelcom que mai es podria haver fet des de la política. Berlusconi no ha canviat la llei, ha canviat la moral.  La gent s’acostuma a una sèrie d’actituds que acaba acceptant com a normals: referents populars que eleven a la màxima categoria la ignorància i la mediocritat, cossos determinats, valors femenins que són avaluats per la talla del sostenidors, fraus i delictes que formen part “del funcionament regular de la política”, etc.  Per sort, tot això digne d’una novel·la de ciència ficció apocalíptica, només passa a Itàlia… oi?

 

Anuncis

One thought on “Videocràcia

  1. He de mirar Videocracy ja! Espanya va pel mateix camí; d’aquí 5-10 anys serem Berlusconisme-espanyol? Talment com el Renaixement, les revolucions culturals tenen la voluntat d’expandir-se. Qui sap si, en el futur, ho estudiaran així. El Berlusconisme neix a Itàlia i…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s