The Social Network

M’agrada el cine perquè m’agrada que m’expliquin històries. Cada vegada més crec que aquesta raó final resumeix una gran part de la meva vida. Però no només m’agrada el cine entès com a format sinó també com a ritual. És a dir: m’agrada anar al cinema (i m’agradaria anar-hi més). Un amant bastant extremadament car per cert. Així que de tant en tant intentaré parlar d’alguna d’aquestes pel·lícules. Enteneu-me! No vull dedicar-me a fer crítica, vull exposar sensacions com aquell qui es despulla per la Rambla de Barcelona perquè li agrada que la gent es fixi amb la seva titola.   De fet espero no parlar malament de cap film.  Quines ganes de dedicar temps a destripar allò que no t’agrada! Per parlar malament ja tinc prou material amb polítics, certa part de la humanitat, burocràcia, la lletra Comic Sans, jo mateix,…. merda havia començat bé el discurs! (crec que la cosa s’ha degenerat a partir d’escriure la paraula titola…).

Sisplau! Música de violes i ambipur altra vegada!

Gràcies.

Avui, una de les últimes que he vist: The social Network o “la peli del facebook”.

El primer que ve el cap a tothom[1] és si pot ser interessant una pel·lícula sobre el facebook?[2] No ho sé pas. El que si que sabia és que aquesta pel·lícula la firmava Aaron Sorkin i la dirigia David Fincher.  Amb el primer nom ja m’havien convençut per pagar l’entrada. Amb el segon per les crispetes i la Coca-Cola. De fet us he enganyat una mica… No es tracta exactament d’una peli sobre el facebook de la mateixa manera que La vida és bella no és una peli sobre el nazisme i la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula segurament és la història de Mark Zuckerberg, el creador del facebook. O potser una història sobre les relacions socials i altres qüestions més metafísiques que no cal explicar a aquestes hores del vespre.

A mi m’interessa la història en si, el guionista, m’interessa l’escriptor. Encara no he entès perquè al teatre i la novel·la és tant important aquesta figura i pel que fa a la televisió i al cinema no. Aaron Sorkin és un conegut meu encara que ell no em conegui. Se’m va presentar a la sèrie West Wing (L’ala oest de la Casa Blanca) una sèrie que el primer dia no em va caure gaire bé i al segon ja l’adorava (sempre paganament parlant). Com descriure l’estil Aaron Sorkin? En un diàleg[3] entre el President dels Estats Units i la Primera Dama en aquesta mateixa sèrie es delata:

PRESIDENT BARTLET: Las palabras, cuando se recitan en alto son música. Tienen un ritmo, tonalidad, timbre y volumen, que son las propiedades de la música, y la música tiene el poder de llegar hasta nosotros y conmovernos y elevarnos de una forma que la literatura no puede.

PRIMERA DAMA: Eres un esnob de la oratoria.

Així mateix. Diàlegs ràpids, centre del ritme de la narració, ironia fina, contestacions i insults massa enginyosos per ser naturals (És igual. A nosaltres ens agradaria haver pensat això amb fluïdesa i no haver dit el “merda perquè no se m’ha ocorregut quan el tenia davant”). El primer diàleg de la pel·lícula el trobo genial, ho té tot per ser un inici de referència. Una pel·lícula sobre el facebook? Doncs  primera escena amb el protagonista i la seva novia conversant talment com si un xat és tractés: Converses paral·leles, mal entesos….  i amb menys d’un minut ens explica (evidentment no de forma explícita) tot el que passarà a la pel·lícula! Primera seqüència i sabem que Mark està preocupat per no entrar a un club elitista al qual desitja ser membre(el club que entrarà el seu millor amic mentre que ell no). Ens explica que té por que la seva novia el deixi per un regatista fornit (seran dos germans regatistes que li voldran prendre /recuperar la idea del facebook). Alhora se’ns mostra tal i com és: un egoista i competidor massa cregut. Tot i això, cada vegada que parla, augmenta el seu carisma. Però sobretot, ens confessa la gran ironia del creador del facebook; és una persona que no vol tenir amics. A la primera escena tallarà amb la novia quedant sol i altra vegada ens anuncia el final.

Fer una pel·lícula del facebook eleva el fenomen a un sentit històric. I es que no és un canvi històric el nou sentit de les relacions socials i la comunicació? No és una revolució que una persona des de casa seva pengi una web per baixar música gratuïtament i canvi el sentit a tot el món discogràfic i del consum musical? Sorkin crea l’excel·lent personatge per representar a tots aquells nous joves del segle XXI que mitjançant una creativitat hiperespecialitzada poden canviar l’ordre de les coses des de qualsevol lloc on arribi la senyal de Wi-fi. Segurament per això mai en tindrem cap d’aquests a la UAB.


[1] Com a bon egocèntric, per tant blogger, “tothom” sóc jo.

[2] El dia que es facin films sobre agricultura amb molins hidràulics tindré una mica més clara la resposta a aquesta pregunta.

[3] Aquest fragment no l’he trobat jo per inspiració divina si no que un dia me’l vaig apuntar d’ algú que ja se l’havia apuntat abans

Anuncis

One thought on “The Social Network

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s